Cròniques d'un soldat és l'estremidor relat d'un supervivent de la Guerra Civil Espanyola, en Salvador Beltran Marcó, incorporat per lleva a les files del bàndol republicà el juliol de 1937. Home senzill i treballador, amant de la seva família per damunt de qualsevol altra cosa, és obligat a marxar ("Aquella guerra no era cosa meva; m'havia estat imposada, però no era meva", diu ell), per a veure's immers en el despropòsit bèl·lic que el va mantenir allunyat dels seus durant més de dos anys. Serà testimoni directe de la ineficàcia, el descontrol i la desorganització de l'exèrcit republicà. El març de 1938 viurà la retirada d'Aragó, en la qual coneixerà penúries extremes, i la por de ser empaitat incessantment pels nacionals. La fugida: cap a França. Havent aconseguit traspassar la frontera amb els seus companys, serà internat en els camps de Prats de Molló, primer, i Septfonds, després. L'internament en aquests camps el farà viure experiències horribles: la fam, el fred, la malaltia, la mort dels companys..., la sensació que la vida no val res.
Cròniques d'un soldat neix a partir de la narració oral que el propi protagonista va fer davant d'una enregistradora de cassette, a instàncies d'un dels seus néts. Posteriorment, tot el material enregistrat va ser transcrit en paper i ordenat per Salvador Beltran fill (que, per cert, va néixer durant la guerra pocs mesos després que el seu pare marxés), el qual ha afegit uns comentaris personals a cadascuna de les parts en què s'estructura el que ha acabat sent aquest llibre; "uns comentaris que tenen l'interès d'estar fets per un fill sobre les vivències del seu pare, setanta anys després que tot allò passés".
